La indústria forma part de la cultura dels pobles, en concret de la cultura del treball i de la satisfacció de les necessitats humanes. El patrimoni industrial és testimoni viu d'una manera de fer i d'una manera de viure i constitueix un important recurs per explicar la història social dels pobles.No hem de renunciar a la memòria històrica. Hi ha molts exemples arreu del món de recuperació i reutilització del patrimoni industrial. De vegades aquesta recuperació ha suposat un esforç considerable tant humà com econòmic degut al mal estat en què es trobaven les instal·lacions i a la manca de documentació sobre l’edifici i el procés industrial que s’hi desenvolupava. Aquest no seria el cas de les tres xemeneies ja que la seva recuperació pot iniciar-se tot just deixin de funcionar.
De la mateixa manera que hem recuperat el riu Besòs -fins no fa gaire una "claveguera a cel obert"- i l’hem transformat en el nou parc fluvial, o que hem recuperat el refugi antiaeri per conservar la memòria històrica o l'antiga fàbrica de discos Polydor en un centre cívic, ara tenim l'oportunitat de transformar una zona industrial de les poques encara degradades del nostre municipi, en una zona oberta a tothom, en una nova centralitat de l'àrea metropolitana, amb un nou passeig marítim, un museu de l'electricitat i de la cultura del treball que ens projecti, des de la tecnologia dels anys 70 vers les energies alternatives, des de la repressió del moviment obrer vers la llibertat, la democràcia i les millores del treball.
Hi ha qui nega la conservació perquè els recorda fets negatius com la contaminació, la submissió de Sant Adrià als desitjos de Barcelona, o la mort d'un treballador -
Canviem fums per cultura.
No les fem caure, fem-les viure.
No a la destrucció, sí a la reutilització.
0 comentaris:
Publica un comentari